primaverasilenciosa.cultura21.cat

La lluna o el dit

Sun, 15 Nov 2009 00:00:00 GMT

Quan el savi assenyala la lluna, els necis miren el dit. Quan s'està parlant d'un nou model d'economia (desenvolupament sostenible o fins i tot decreixement amanit amb justícia ambiental), hi ha gent que continua pensat en les activitats que ens han portat a la crisi actual. Llegeixo una notícia que argumenta a favor de la dita. Aquí teniu els titulars: "Aposta ciutadana: el Col·legi d'Aparelladors projecta una línia de tramvia per connectar Manresa de cap a cap". Pressupost: 35 milions d'euros. Això és una demostració flagrant que hi ha gent que no sap fer propostes de com gastar-se els diners de forma sostenible.

Els espais naturals periurbans: sostenibilitat o metropolitització

Wed, 3 Jun 2009 00:00:00 GMT

Durant les últimes dècades, s’ha produït un fenomen a totes les ciutats del món: l’expansió urbana sense límits, la metropolitització. A Manresa, i moltes altres capitals de comarca, encara que ha crescut molt durant els últims anys, estem de sort, la metropolitització encara no s’ha esdevingut. De moment, no s’ha unit amb els pobles del voltant, formant una xarxa urbana i atapeïda. La tendència, però, és créixer, només cal veure on s’han construït més habitatges en els darrers anys; a la vora de la zona urbanitzada.

Espais naturals insostenibles, valorem el què tenim?

Sat, 31 Jan 2009 00:00:00 GMT

L'últim títol aparegut a la col·lecció treballs de la Institució Catalana d'Història Natural és Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d'espais naturals de Catalunya. De la lectura d'aquest llibre, en destaco algunes informacions. Una d'immediata i curiosa. L'espai natural protegit més petit de Catalunya té la mida d'un camp de futbol, una hectàrea, aproximadament. És l'Illa de Canet, inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural. És una illa que es troba al mig del llit fluvial del Ter i és única precisament per aquest aïllament que la fa del tot adequada com a reserva de fauna.

Creativitat

Tue, 27 Jan 2009 00:00:00 GMT

Els nens, quan són petits, són molt creatius i espontanis. Aquesta creativitat i espontaneïtat es va perden a mida que es van fent grans. A primària, i en els primers cursos de secundària, tots tenen unes ganes immenses de preguntar, però en els últims cursos de secundària això es perd. Volem encabir masses continguts al cap dels nens, en detriment de la creativitat. Amb programacions inacabables, el mestre o professor deixa de ser creatiu i l'alumne també.

Dissenyadors, bons si pot ser: una nova llei educativa ja en vies d'extinció

Sat, 24 Jan 2009 00:00:00 GMT

Quines qualitats haurien de tenir el dissenyadors del nou sistema escolar (de la nova i ja vella llei d'educació)? Creatius, amb iniciativa individual, gent que valori les preguntes (i les respostes), autònoms, transgressors, capaços d'assumir riscs, empàtics, rigorosos, innovadors, compromesos, humanistes, científics, psicòlegs, exploradors, aventurers, crítics, col·laboradors, competitius, disciplinats, entusiastes, emprenedors, projectòlegs, imaginatius i una mica savis...

Sostenibilitat, salut, economia, rapidesa: bicicleta.

Tue, 25 Nov 2008 00:00:00 GMT

Les antigues civilitzacions d’Egipte, la Xina o l'Índia ja van construir màquines molt semblants a la bicicleta. Leonardo da Vinci, cap el 1490, va proposar, en els seu Codez Atlanticus, un esbós d’una bicicleta amb transmissió de cadena. Més endavant, es van construir vehicles senzills de dues rodes propulsats amb l’ajuda dels peus. Aquest són els inicis, la bicicleta ha evolucionat considerablement fins a la sofisticació de les plegables actuals o les de muntanya. La bicicleta és una màquina molt senzilla, però increïblement eficient, de propulsió humana i ideal per desplaçar-se tranquil•lament per zones urbanes. Ideal per moltes raons.

Roba bona, bonica, barata i sostenible

Wed, 12 Nov 2008 00:00:00 GMT

L’altre dia, mentre esperava a l’andana de l’estació de tren, vaig veure entrar una parella que anava de vint-i-un botons. Ell anava del tot clàssic: americana, pantalons i corbata. Ella en canvi duia una indumentària no gaire clàssica: unes botes de taló alt que li arribaven per sota el genoll, un leotards negres combinats amb faldilla també de color negre i una americana curta negre sota de la qual hi portava una brusa. La dona anava exageradament carregada de joies. Sobre gustos no hi ha res escrit. De sobte, però em va venir al cap una pregunta, és la moda sostenible, un home o una dona són sostenibles en la seva manera de vestir?

Petits canvis

Sat, 18 Oct 2008 00:00:00 GMT

Els petits canvis són poderosos. Aquesta frase ja la deia el mític Capità Enciam, interpretat per en Pep Parès, una frase que venia d’una altra: el que és petit és bonic (”Small is beautiful”) i poderós, feta popular gràcies a Shumacher (no és el corredor de cotxes de Formula 1!), l’economista. Això és cert per canvis petits en el comportament humà: si tots fem un petit canvi la suma o producte serà un canvi molt més gran.

Un aclariment: què és la ciència?

Sun, 12 Oct 2008 00:00:00 GMT

La ciència és una activitat humana, per descomptat, realitzada sobretot per científics. Sovint, però es pensa que els científics pertanyen a un grup social aïllat de la resta dels humans els quals parlen un llenguatge inaccessible. Això no és del tot cert, la ciència, té la seva fonamentació en capacitats humanes que tothom comparteix, com per exemple l’observació i la fer-se preguntes. I per tant tothom pot accedir-hi, i hi hauria d'accedir.

Pocs professors, masses alumnes i masses administradors

Sun, 21 Sep 2008 00:00:00 GMT

Entren a una botiga molt petita trenta persones de cop. Trenta clients, tots volen un producte que és semblant, però ells el necessiten una mica diferent. Només hi ha un dependent. Només té preparades trenta unitats del mateix producte, el seu cap li ha dit que només hi ha aquest. Es tracta de trenta productes idèntics. La gent no crida pel producte, està esperant apàtica. El dependent puja al taulell i llença de cop les trenta unitats de producte. Els clients el cullen amb desgana, no és exactament el que volien, però és el que hi ha. Quan com a adults demandem un servei, sempre volem que l'atenció sigui el màxim de personalitzada, volem que ens atenguin de forma única, volem que el producte o servei sigui una mica diferent. De fet el món empresarial porta cap aquesta tendència: personalitzar productes i serveis.